Rosa Almeda | Educadora | Directora Àrea Tècnica i Pedagògica Fundació Eveho | 
rosa@eveho.eu
El cas del PS360T és evident que no és un projecte preventiu, però si és una aposta d’entitats privades (la caixa), administracions i entitats per ser un projecte reparador que intenta recuperar al jove sempre que tingui la voluntat de fer-ho.
Paraules clau: joves, carrer, PS360T, Tarragona, supervivència, acompanyament, MENA
NOIS DEL CARRER O NOIS EN EL CARRER
En aquesta frase “NOIS DEL CARRER O NOIS EN EL CARRER” hi ha una decisió implícita presa diferenciada. El jove que s’ha quedat al carrer per falta de mitjans i els que s’han vist abocats a fer del carrer casa seva. El rescat del primer, en la majoria dels casos, es valora com a oportunitat i de forma voluntària coopera en el seu procés de recuperació per fer front al desig d’allò que no ha tingut oportunitat de tenir: deixa el consum i els actes delictius (moltes vegades de supervivència) per tenir accés a un habitatge o una feina, entre d’altres. El jove del carrer li comporta un deteriorament a tots els nivells que fa del carrer la seva dinàmica de vida i sortirà només qui tingui les capacitats necessàries menys disminuïdes per prendre la decisió de sortir o actuï la justícia per correspondència.
No estem davant d’adults que han decidit iniciar un procés migratori per raons econòmiques. Ens trobem davant un grup de joves que comencen un procés migratori com a menors d’edat amb motivacions diverses, pot haver-hi o no desemparament en origen, el que si hi ha hagut és un procés migratori que deixa un rastre de deteriorament psicològic, emocional i cognitius quan va de la mà del consum.
ELS JOVES NO SÓN PROPIETAT DE NINGÚ
Estem molt orgullosos des de l’entitat del grup de professionals (tècnic, educatiu i de direcció) que ha entomat aquest projecte del primer dia com un dels projectes pilots més necessaris per als joves extutelats en el moment viscut. Es palpava el compromís d’abocar tota l’expertesa en el projecte. I més orgull encara d’haver ampliat la nostra colla d’Eveho amb els joves que han participat i estan al projecte PS360T.
Són joves vulnerables víctimes d’un desemparament i/o procés migratori traumàtic que els aboca a la indigència perquè el sistema no sempre té o sap donar la resposta preventiva i necessària. En el cas del PS360T és evident que no és un projecte preventiu, però si és una aposta d’entitats privades (la caixa), administracions i entitats per ser un projecte reparador que intenta recuperar al jove sempre que tingui la voluntat de fer-ho.
La necessitat d’etiquetar algunes vegades des d’alguns mitjans estigmatitza als joves que no tenen sempre l’oportunitat de defensar-se. Joves de Tarragona quan vam arribar, joves d’Eveho ara?
HABITATGE COM A RESPOSTA IMMEDIATA PELS JOVES QUE ESTAN AL CARRER O HABITATGE COM A INSTRUMENT DEL PROCÉS?
Quan vam decidir participar d’aquest projecte, tot i que teníem moltes incògnites, unes reflexions eren claus i consensuades per la totalitat de professionals educatius experts i tècnics de l’entitat: treballar des del vincle+treballar des de la voluntarietat del jove en la participació (que té molt a veure amb el vincle i amb la proposta que ofereix el projecte) i la principal la seva recuperació com a concepte clau. I recuperar és un procés progressiu que va acompanyat d’accions assistencials immediates, però també ha de donar resposta als processos de cada un dels individus, perquè sigui un aprenentatge significant afavorint el seu procés en el futur. I defugir de l’assistencialisme solucionant el problema avui sense tenir en compte el futur. És allò de no donar peixos per menjar sinó canya per pescar.
La petjada que deixa en els joves extutelats que han quedat al carrer després d’un procés migratori és profunda, l’accés a l’habitatge ha estat considerat en tota la seva diversitat per tal que doni resposta immediata a les necessitats d’urgència, mentre es recupera i prepara al jove en l’àmbit educatiu per anar optant en l’inclusiu a la comunitat de forma progressiva fins que estigui preparat.
