Albert Ruiz | Educador i director | 
albert.ruiz@eveho.eu
Fundació Eveho ha organitzat en el marc del seu 20è Aniversari la ruta Cavalls del Vent, al volant de les serres del Cadí i Moixeró. Deu joves de l’entitat, acompanyats per tresEducadores i dos voluntàries, han participat, superant el repte de caminar 84,2 km amb més de 5600 metres de desnivell en quatre dies de caminada.
Paraules clau: Ruta muntanya, caminata, Cavalls del Vent, Joves, Eveho, 20 anys
La caminada, per un paratge natural impressionant, es va fer dura i molts dels participants/es van mostrar els seus dubtes d’acabar-la però es va assolir amb èxit i satisfacció general. L’equip educatiu de l’activitat ho ha valorat com una activitat educativa de primer ordre, molt intensa i molt positiva pel col·lectiu participant.
Itinerari dur però meravellós
En primer lloc cal dir que part de l’equip participant teníem els nostres dubtes sobre l’elecció d’un itinerari tan dur per joves que no tenien experiència prèvia en muntanyisme, però val a dir que va ser un encert triar una ruta com Cavalls del Vent. Un acte del 20è aniversari de l’entitat, i a la vegada una experiència educativa, no podia suposar quelcom només agradable, si no una fita i una experiència capaç de generar una empremta a la memòria, una acció amb un significat especial.
Superar la dura Cavalls del Vent ha proporcionat al col·lectiu participant aquest objectiu i el jovent, tot i que després de la primera jornada expressaven els seus dubtes sobre ser capaços d’acabar-la o no, l’han finalitzat amb un sentiment d’èxit fruit del seu esforç i determinació. La ruta ha estat un veritable exercici d’empoderament del col·lectiu que ara segur es veuen capaços de superar durs reptes, com ha suposat acabar el difícil camí de la Cavalls del Vent, amb la determinació i resiliència.
Més enllà dels límits
El jovent ha sentit com anaven més enllà dels límits que ells/es mateixos/es creien tenir i han aconseguit completar el ruta amb llargues jornades de camí, fins a 10 hores, amb llagues als peus, molèsties als tendons, turmells mig esquinçats així com enfrontant-se i superant les seves pors (acompanyats de l’equip educatiu) a les baixades per tarteres o els trams de camí on calia grimpar per assolir un cim.
L’experiència, també ha estat plena de plaers començant pels espectaculars paisatges de la serra del Cadí-Moixeró (amb el Pedraforca, testimoni pràcticament omnipresent durant tota la ruta), la flora i fauna desconeguda pels nostres joves a més d’altres moments quotidians com un bon descans, un bon àpat o el fet de descalçar-se després d’hores de caminar.
La nostra ruta també ens ha ensenyat com podem ser diversos/es tot i constituir una unitat. Els nostre jovent es va dividir en dos grups diferents, un amb un caràcter esportiu, amb una mirada interna cercant la superació personal, i un altre amb un caràcter més observador, amb una mirada externa gaudint de la descoberta dels petits detalls que ens ofereix la natura.
Dues sensibilitats, un sol objectiu
L’equip educatiu estava preparat per afrontar aquestes dues sensibilitats i han sabut respondre a les necessitats de tots el jovent. El nostre col·lectiu ha après a entendre i respectar diferents maneres de gaudir de la muntanya i, tot i la diferència, es preocupaven de la resta de participants exhibint, per iniciativa pròpia, mostres de solidaritat com deixar coronar primer un cim al jove que, tot i tenir les llagues més greus, havia caminat més quilòmetres que ningú, no deixant mai a ningú enrere o preocupant-se (sense motius) per l’altre grup que caminava a un ritme diferent.
Ambdós grups un cop arribats al refugi es mesclaven per compartir experiències. Cal dir també que el jovent no es dividia de forma totalment estable, n’hi havia diferents joves que han provat les dues experiències per després triar la que més responia a les seves necessitats.
Transmetent valors
El muntanyisme és, per l’equip educatiu que ha acompanyat al grup, una de les activitats que permet més analogies útils per afrontar el moment vital dels nostres joves: caminar al ritme adequat per un mateix, esforçar-se llargament per arribar a fites que et produeixen gran satisfacció, saber gaudir del camí, ser resilients, ser solidaris amb els nostres companys de caminada, no deixar sol a ningú, etc. Com equip educatiu hem aprofitat tot això per transmetre aquests valors al jovent i ara aquests es saben amb més força, saviesa i capacitat que fa unes setmanes i l’equip educatiu té més eines per seguir acompanyant al jovent en el seu procés emancipador.
El parc natural de les Muntanyes de Prades fa anys feia servir el lema “Conèixer és estimar”, un poderós missatge amb molta saviesa darrera: és impossible estimar quelcom que no coneixes. A la Fundació Eveho ho tenim molt clar i per aquest motiu volem destacar la importància de la descoberta que ha suposat aquesta activitat. Els nostre jovent ha descobert entorns naturals que desconeixia i se li ha estimulat valors de conservació ambiental així com d’estima a la seva terra d’acollida. Però, la descoberta no l’ha realitzat només els nostres jovent si no també aquells que han compartit l’espai amb nosaltres.
Testimonis d’esforç i cohabitat
Els nostre jovent ha coincidit en ruta amb altres que han estat testimonis del seu esforç i cohabitat en refugis, uns llocs reduïts d’estreta convivència on prima el respecte a l’altre i afavoreix el contacte i la coneixença i que ha permès que el jovent de la Fundació Eveho s’hagi mostrat com és: respectuós, col·laborador, cívic, cortès, etc., sortint del seu entorn per donar-se a veure i lluitar així contra l’estigmatització que pateix el seu col·lectiu.
Un cop assolit el nostre objectiu tots i totes els participants hem descansat i començat a assimilar tota aquesta meravellosa experiència, alguns amb l’esperança de poder-la repetir abans del 25è aniversari de l’entitat, doncs les experiències de superació mai sobren.
Bona caminada a tothom!
